Que un xiquet/a reba l’alta, finalitzant el procés de teràpia, significa que té les eines necessàries per afrontar els reptes que li sorgeixin a les àrees més significatives de la seua vida.
És la conclusió de mesos o anys de treball, on els objectius, ja siguen els inicials o aquells que han anat sorgint amb la consecució dels primers, han estat aconseguits, no trobant la família nous reptes rellevants en la participació del seu fill/a al dia a dia.
Així, el temps d’intervenció es relaciona intrínsecament amb les necessitats de la família, els seus objectius, i amb els reptes a què s’enfronta la criatura al seu dia a dia i les habilitats que posseeix per enfrontar-s’hi, en definitiva, amb les seues fortaleses i desafiaments.
No hi ha mai dos processos iguals, perquè no hi ha dos xiquets/es amb les mateixes necessitats i circumstàncies de vida, per això no hi ha una única intervenció on poder posar data d’inici i final; els objectius, fortaleses i reptes que afronta cada família en seran la clau.
QUINS SON ELS OBJECTIUS DE LA TERAPIA?
Al CEI València el procés d’intervenció sempre s’inicia des del diàleg amb la família, per conèixer-ne les preocupacions, les de l’infant o adolescent i la situació actual; el pas de proves estandarditzades, que ens ajuda a demanar una mica més d’informació, sol ser el pas següent, encara que aquest és un procés flexible que s’adapta a l’edat i les capacitats de cada persona.
Quan s’inicia la teràpia, i després establir una bona relació terapeuta-nen/a, una relació terapèutica on el xiquet o xiqueta se senta segur, la família ha de marcar els objectius a treballar, tant en sessió com a casa; això es realitza en una reunió amb l’ajuda de la terapeuta que treballa amb el nen/a. Aquests objectius són la base del procés, on es trasllada a positiu les dificultats que apareixen al dia a dia i es formulen de manera que siguen mesurables, funcionals i significatius, aconseguint una forma de calibrar l’evolució de cada intervenció.
Els objectius són variables, poden aparèixer noves necessitats a causa de canvis a l’entorn, augment de les demandes, nous processos d’aprenentatge… Mentre hi haja preocupacions, moments en què la família observe dificultats en el dia a dia, continuarem tenint una raó per intervenir.
QUAN ES DONA L’ALTA?
Després de tot això, podem veure que donar dates estimades per a la durada d’una intervenció és extremadament difícil, perquè cada xiquet/a i família fan el seu propi procés, partint d’un lloc per voler arribar a un altre.
Per això l’alta no arriba al final d’any, quan arriba l’estiu o després d’un nombre preestablert de sessions, l’alta arriba quan la família ja no sap quins objectius cal marcar perquè no sorgeixen preocupacions rellevants; quan el nen/a i el seu entorn han adquirit les habilitats i els suports necessaris per seguir endavant sense l’assessorament directe del seu terapeuta.
El moment de donar l’alta és quan el xiquet o la xiqueta pot gaudir de les activitats del dia a dia sense que suposen un estrès o desafiament tan gran, que siga incapaç d’aprendre’n.
