Carícies, frecs i picors, la nostra pell és un gran òrgan sensible que ens proporciona una entrada d’informació constant de tot allò que ens envolta a un nivell íntim.
El sistema tàctil és el més conegut dels tres sistemes sensorials bàsics. Correspon a l’habilitat del cervell de rebre i interpretar estímuls sorgits a través del contacte amb la pell. És l’òrgan sensorial que marca el límit entre nosaltres i l’entorn.
El sistema tàctil madura:
- Control motor gros i fi
- Desenvolupament emocional i social
- Esquema corporal
- Funcions oro-motores
- Localització tàctil
- Discriminació tàctil
LA SENSIBILITAT ALS ESTÍMULS I ELS SEUS SENYALS DURANT EL DESENVOLUPAMENT
El nostre sistema tàctil pot ser més o menys reactiu, comportant una sèrie de problemes quan els nivells de sensibilitat són molt alts o molt baixos.
Allò més notable i que més pot interferir en la vida d’un xiquet o xiqueta és la hipersensibilitat a aquests estímuls. És a dir, que per a aquest nen o nena infant són tan potents les entrades d’informació que produeixen irritació i fins i tot dolor. Alguns signes són:
- Li molesta la roba nova, les etiquetes o li piquen molts tipus de teixit.
- Li pot irritar jugar amb pintura de dits, escuma, sorra, caminar sobre l’herba… pot rebutjar jugar amb aquestes textures o agradar-li, però mostrar-se molt nerviós o irritat després.
- Li molesta estar tacat i sol ser imperiosa la necessitat de netejar-se.
- Problemes amb l’alimentació, la seua dieta sol ser restringida i sorgeixen problemes a la introducció de noves textures, molt selectius amb el menjar.
- Poden rebutjar el contacte amb altres persones, sobretot si no les coneixen bé; té comportaments com passar-se la mà amb força per la galta quan rep un bes o alterar-se si rep carícies suaus o inesperades.
- Poden identificar un frec o un xicotet colp com una agressió.
D’altra banda, podem trobar casos en què aquests estímuls són febles i poden portar a confusió i a dificultats en la discriminació. Alguns signes són:
- Necessiten una exploració excessivament tàctil.
- Xiquets/etes que els costa identificar on s’han colpejat o, sense mirar, saber on tenen una part del cos.
- Infants incapaços de reconèixer textures o formes sense fer servir la vista, per exemple, no poden trobar objectes dins de la motxilla només amb el tacte.
- Xiquets i xiquetes als quals se’ls “fa bola el menjar” ja que no són capaços de posicionar i moure correctament el menjar a la boca.
- Xiquets/etes amb dificultats en tasques de coordinació motora gruixuda i fina: córrer, xutar, retallar, escriure…
COM TREBALLEM AMB EL SISTEMA TÀCTIL
Podem reduir el soroll si som sensibles, però no podem evitar rebre informació tàctil durant el dia; infants amb hipersensibilitat al tacte poden acumular irritació de tots aquests estímuls que els resulten desagradables, dificultant molt la seua participació al dia a dia i el seu desenvolupament emocional.
Algunes maneres d’introduir aquests estímuls al dia a dia de forma agradable, per acostumar-nos i que aquests inputs no tinguen tant impacte, són:
- Sorra mullada amb aigua: això és perfecte a l’estiu, ofereix moltes possibilitats de construcció i manipulació, la sorra màgica que podem trobar a moltes botigues de joguines també funciona molt bé.
- Fer massa de pa, pastissos o crestes, per exemple, coses en què necessitem pringar-nos les mans, i amb un al·licient extra perquè després podrem menjar-nos-les!
- Macarrons, llenties o estrelletes per a la sopa: podem fer collage o omplir pots i haver de buscar coses dins com si fos un tresor.
- Pintar amb els dits.
- Jugar amb peluixos de diferents teixits i textures.
Si les sensacions comencen a aclaparar-nos, podem utilitzar el tacte profund, aquell que aconseguim amb una forta abraçada, per reduir l’impacte dels estímuls agressius. Per exemple, si estem pintant amb els dits i el xiquet o la xiqueta comença a mostrar signes de nerviosisme podem demanar-li que ens deixe les seues mans i, mentre les envoltem amb les nostre, prement, les llisquem des dels canells fins a la punta dels dits, com si vulguerem escórrer tota la pintura. Aquest és un exemple de tacte profund, però també ho podria ser jugar a una guerra de coixins o tirar-se a sobre un parell de mantes gruixudes.
Per identificar correctament aquestes dificultats, i desenvolupar un pla de tractament efectiu, una terapeuta ocupacional formada en integració sensorial és la nostra aliada més gran.
